Moltes vegades em pregunto si hi ha algú prou lúcid per diferenciar allò que és normal d'allò que no ho és...
Hi ha masses persones que em miren com si no hi toques.
No vull creure que sigui excèntrica per tenir massa sovint el cap als núvols i la mirada perduda; per ordenar la roba per colors; per gaudir passejant sota la pluja sense paraigües...
Per pensar que ningú és tan fort ni dur com aparenta; per mirar si he agafat les claus de casa dues vegades i les del cotxe quatre.
Per creure que hi ha silencis que volen dir més que algunes paraules, per imaginar somnis sense saber si mai podran volar, per raonar disbarats...
Per sentir-me immensament viva quan l'aire m'acaricia la cara; per somiar en blanc i negre, perquè em dius que tinc el poder de crear i manipular espais.
Per emocionar-me quan sento tocar un violí, perquè m'agrada que casa meva faci olor de productes de neteja, per col·leccionar mirades...
I la veritat és ara mateix que m'importa un rave si algú creu que no volto rodona.
15 comentaris:
Qui es cregui que no té cap peculiaritat que pot semblar estranya a l'altra gent, va ben errat. És bo conèixer les coses de cadascú, i naturalment, no ens n'hem d'avergonyir. El que penso és que els motius que ens poden haver portat a ser d'aquesta manera poden ser molt diversos, i potser seria un bon exercici poder saber d'on ens venen. Deuen ser llegats heretats de múltiples fonts, sense els quals, però, no seríem nosaltres mateixos.
Totes aquestes coses també formen part de nosaltres jo també vigilo lo de les claus.
Doncs a mí tot el que expliques em sembla d'allò més normal. Tens una bonica manera de veure la vida... o almenys una forma molt tendra d'explicar la teva filosofia. A mí m'encanta passejar sota la pluja sense paraigües (i ensumar les olors que queden),tot i que sovint em suposa uns refredats "d'aquí t'espero!". Sempre em diuen que estic grillada, i tampoc m'importa gaire.
El tema de la neteja i la comprovació de les claus... bé, podría ser un principi de T.O.C, i això sí que sería un pèl greu, pero mentres no suposi un problema en el teu dia a dia... en tot cas és una cosa de fàcil solució si s'atura aviat.
pd: no t'ho prenguis malament això, tan sols és un consellet constructiu. Un petonàs bonica!
A mi m'emociona el so de la flauta travessera, m'agrada que casa meva faci olor d'encens, em menjo la llimona del te, i... tantes altres coses! Sigues tu mateixa sempre i arreu. I que diguin! Bon cap de setmana, maca.
Tots som rars per únics. No renunciis mai a això. Besades
La "normalitat" és un més dels molts invents que fan que a vegades ens sentim estranys amb nosaltres mateixos. A mi també m'agrada passejar sota la pluja i sempre comprovo unes quantes vegades si porto les claus a sobre...
Petons!
Doncs a mi em semblen coses la mar de cèntriques. Una enumeració de sensacions preciosa com sempre....
Tot pot ser normal i tot pot ser estrany. El canvi està en la mirada de les persones :) però tant si et diuen normal com estranya, tu segueix fent la teva, perquè ets tu i només tu qui està vivint la teva vida*
Moltes vegades jo canviaria la paraula "normal" per "habitual" o per "tòpic". Ser diferent no significa no ser normal, jo almenys això crec.
Aquestes petites coses són les que fan que siguem nosaltres, que fan d'una persona algú especial i únic.
També m'agrada caminar sota la pluja... sóc de les que mai, mai, mai utilitza el paraigües. Quin plaer més gran caminar sota aigua!!
si tu no voltes rodona, jo tampoc...
;-)
Jo tampoc top, però també me la rempampimfla, sóc feliç així ;)
sort que hi ha gent com tu encara, capaç d'emocionar-se amb les petites coses. si això és no tocar-hi, doncs espero que hi hagi molta gent que no hi toqui!
No voltes rodona, ets especial. Una persona intensa.
Xexu, en el fons del fons, m'agrada tenir tantes rareses. Tot i que hi hagi molta gent que no les entengui :)
Striper, les claus si que em tornen boja... Com pot ser que mai sapiga on les tinc?
Siberieee, no fa massa va sortir a l'entre linies casos de TOC, no? Moltes persones properes a mi em van dir el mateix que em dius tu, però és que l'ordre i la neteja els trobo indispensables. Tot i que no arriben a obsesionar-me
Fada, suposo que si, que cadaú té les seves de manies... Et meges la llimona? Jo sóc de les que sempre la trec ;)
Frannia, no hi penso renuciar; diguin el que em diguin. M'agrada trobar-te per aquí! :)
Vafalungo, que injust que tobo que la societat hagi creat uns patrons de "normalitat". Potser dins aquest cercle no hi ha ningú...
Plugim constant, moltes gràcies!!!
Yuna, ja intento fer la meva i no deixar-me influenciar, però de vegades costa... :)
Novesflors, m'agrada la teva frase. A partir d'ara quan em diguin que sóc estranya, els diré que no, que simplement sóc diferent :)
Lluna, quants refredats he agafat per culpa de no dur paraigües... M'alegro que tornis a estar per aquí, et trobava a faltar!
Aprenenta, doncs ja sóm dos que devem donar voltes eliptiques ;)
El tacte de les paraules, a mi de vegades em costa assumir les meves manies, però m'agrada tenir-les
Daina, benvinguda al cove! L'altre dia vaig estar al Panteó de Roma, i nomès sentir l'aire de l'edifici com m'envoltava, se'm va posar tota la pell de gallina... La resta d'acompanyants em van pendre per sonada ;)
Paseante, crec que mai m'havien dit que era intensa. M'estava acostumant massa a sentir a dir que era excèntrica...
Publica un comentari