Com passa el temps de ràpid! Sí,si, avui fa un any que vas emprendre un camí diferent al nostre, però diuen que és llei de vida.
Al principi vàrem intentar no posar cares tristes, perquè tu ens ho havies demanat; però durant moltes nits només van ploure llàgrimes. Ell va ser qui més va tardar a assumir-ho.
Com han canviat les coses amb aquests mesos...
Saps, el nen ja ha acabat la carrera i no paren de ploure-li ofertes de feina; a l'apartat d'agraïments del seu projecte et va dedicat tota un pàgina. N'estaries orgullosa. Va decidir quedar-se la teva habitació, canviar els mobles i pintar-la taronja i blava (va quedar horrorós!); però encara no s'ha vist amb cor de traslladar-se.
Els papes fan tot el que fins ara no havien pogut fer; la mama ha tornat a estudiar i crec que ara comencen a gaudir de la vida. Ja els hi tocava.
Jo, tinc molt present el què em vas dir mentre estàvem estirades de costat, al llit de l'hospital amb les mans entrellaçades. Hem vas repetir que no parés de somriure, que ningú em fes canviar, que no em deixés influenciar...
Em vas aconsellar que guardés a la butxaca tots els records entranyables que hem viscut plegades, que no deixés d'expressar els meus pensaments i que lluites per assolir els ideals.
No he oblidat que volies que fes realitat els meus somnis, que no deixés que em fessin mal, que aprengués a buscar la felicitat...
Saps, ja ningú m'acarona els cabells com ho feies tu, ni juga a passar els dits dins els meus rinxols. Ja ningú m'abreuja el nom; bé, algú si que ho fa, però molt de tant en tant. Ja ningú m'espera per llegir el diari. Ja no sóc la cuqueta de ningú, ni m'omplen la cara de petons. Ja ningú em truca deu vegades al dia només per sentir la meva veu...
Si sabessis que he tornat a caure dins el mateix forat, patiries. Amb tu tot era més senzill... Però lluito cada dia per espantar les meves pors.
Em va costar d'entendre que la tristesa de veure'ns patir et va consumir.
Mai vas parar de regalar-nos guspires de llum; vas donar-nos tot el què erets sense esperar res a canvi. El teu millor regal va ser la teva companyia...
Pots estar ben segura dins nostre encara estàs molt present.
12 comentaris:
Ho sap.
Un peto gegant.
Els seus consells són el millor que es pot dir a una persona que t'estimes, quan saps que ja no la veuràs més. No els oblidis mai, igual que a ella, perquè hi ha persones que només pensar-hi, ja ens fan venir un somriure. Espero que aquest somriure vagi amb tu allà on vagis.
Buf...
En aquests moments només puc enviar-te una abraçada ben dolça. No em surten les paraules. Massa records...
petonets, guapa ;)
ningú se n'escapa, gran veritat...
b7s!
El teu post m'ha fet recordar i aquest record m'ha fet rodolar llagrimes galtes avall.
M'alegro que tornis a escriure. M'has fet posar la pell de gallina. Dius que has tornat a caure en un pou. Si és veritat, pensa que la vida és massa bella i massa curta per a fer-ho. Aquesta persona a qui estimaves i a qui t'adreces, de ben segur que, si hi fos, et diria el mateix.
Molt belles les teves paraules, alhora que tristes.
Pensa que ella no et permetria estar dins el pou.
Ànims!
Noia, quin sentiment en aquest escrit... M'has fet plorar a mesura que el llegia. El retrat és tan nítid que segur que no m'equivoco si et dic que tens una raó poderosa per lluitar i sortir del pou. Ànims, una abraçada molt gran i un petó.
Paraules amb sentiment.
Sentiments que segueixen i seguiran molt vius!!!
Anims bonica!!!
:-*
Aquesta persona ploraria de felicitat amb aquest post, com ho he fet jo. És molt tendre. Un petonet.
Noia, quin sentiment en aquest escrit... M'has fet plorar a mesura que el llegia. El retrat és tan nítid que segur que no m'equivoco si et dic que tens una raó poderosa per lluitar i sortir del pou. Ànims, una abraçada molt gran i un petó
BusinessTips
forumlinkbuilding company
Publica un comentari