Vam prometre no demanar-nos explicacions;
saps tan bé com jo que aquesta situació és passatgera, i que la relació s'aguanta per un fil, però si es trenca, caic.
Et vaig demanar ajuda i vas accedir, sabent que jo no et puc oferir el que tu vols a canvi.
Ets conscient que el joc es pot acabar quan tu vulguis, i em dol que paguis aquest preu per tenir-me un temps més al teu costat.
Saps que mai et podré agrair el que fas per mi; però això no et dona dret a trencar les normes...
Si et demano espai, perquè només proves d’absorbir-me?
De què tens por quan un desconegut el somriu per carrer?
Perquè et molesta que algú es preocupi per mi?
Em dius que a ell el miro com fa temps que no et miro a tu, que quan el veig els ulls em tornen a brillar; però jo no ho he buscat i tots dos sabem que ara mateix no puc estar amb ningú.
Què esperes de mi si saps que el meu cor ja no et pertany?
14 comentaris:
Realment algun cop es pertany algú?
Striper, la veritat és que no es pot pertanyer ningú; ara ho modifico a veure si m'expreso millor d'aquesta manera... ;)
La possessió no és bona, ni intentar absorbir l'altre. Respecte i llibertat per sobre de tot. Petons, maca.
més clar, aigua...
Buf, buf, buf, quin post, quin mal! Qui ets? Al principi pensava que em parlaves a mi, paraules que he sentit moltes vegades, una mica més i caic del tamboret on sec. Cap al final tot es desvia, tot pren la forma personal i única que els sentiments d'una persona sola poden tenir, i que no poden ser compartits. Però quin mal que m'ha fet començar-ho a llegir i anar avançant mentre cada frase se'm clavava una mica més. Deu ser que ho has sabut expressar molt bé, oi? Massa bé perquè sigui una cosa inventada...
M'has arribat, podria ser jo qui digués aquestes paraules.
He restringit el blog per qüestions que explic en un post.
Si em vols llegir, necessit una adreça de correu per poder afegir-t'hi com a lector del blog.
Si vols, posa't en contacte amb mi:
nenufar_blanc@hotmail.com
Potser és que la solució ja no passa per amntenir la relació, potser s'han de posar totes les cartes sobre la taula i acabar la partida.
Desitjo que tinguis alé per fer el que hagis de fer i per tirar envdavant.
Una abraçada.
A vegades llegim coses que és exactament el que sentim, però no sabem com dir-les.
És el que m'ha passat amb el primer paràgraf..
buff...
la patacada serà gegant, no?
Ostres! He arribat aquí recomanada per en Xexu... llegeixo el teu escrit i recordo haver passat per aquí, haver sentit aquesta sensació d'ofec, quan el cap ens dóna voltes i el cor ens diu una altra cosa i no volem fer mal a un tercer. M'equivoco de molt? potser sí! hauré de tirar enrere per veure d'on surt tot això (que parlar per parlar no és bó!). Així i amb tot, pensa que el temps posa les coses al seu lloc i tú encara has de triar el teu camí. Tal vegada "your own way" no és el seu... El millor està per arribar, i tard o d'hora arriba.
Ànims bonica.
...εïз
Mare meva, que complicat!
El que esta clar, però que ningú és de ningú...
I això, potser cal aclarir-ho, no?
;-)
Quan demanes ajuda a segons qui... Sempre estàs una mica en les seves mans.
La vida, a vegades, ja ho té això: és ben complicada. I hi ha coses que les sabem però no les acceptem. Ajuda, necessitat, canvi, cura, deixar-se cuidar, fronteres... aix. Ànims i força!
...i que fàcil és trencar les regles quan hi ha sentiments pel mig, coses que no es volen oblidar...
Com dius, és un joc de possessió... i aquesta mena de jocs, mai són bons. Intenta que no t'empresonin!
un petó!
Fada, tens raó que la possessió no és bona; però de vegades el límit és una fina capa desdibuixada ;)
Xexu, no pretenia fer sentir malament a ningú. I hauria preferit no haver-les de dir mai aquestes paraules... Però hi ha persones que tenen el poder d'oprimir :)
El tacte de les paraules, m'agrada que tot i necessitar el teu espai no haguis deixat d'escriure :)
Skorbuto, les cartes estan tirades ja fa temps, però sembla que en aquesta partida tinc un mal joc i totes les de perdre...
Bimbonocilla, hi ha relacions massa complicades i aquesta n'és una. Esperem que cap dels dos no en sortim massa escaldats :)
Siberieee, benvinguda al cove. Tot i que arribes en mal moment perquè no puc dedicar tot el temps que voldria al blog i no és una bona època per mi. Tot i així, aixó és casa teva :)
Eli, si, massa complicat tot. Però espero que aviat es resolgui ;)
Paseante, en aquesta situació potser era ell la única persona que em podia ajudar... ;)
Vafalungo, mil gràcies pels ànims!
Yuna, si en aquest joc hi haguessin targetes vermelles,ell ja estaria més que expulsat :)
Publica un comentari