Si, si... Tu n'ets el culpable!
Tu, que em mostres un rostre que em costa de reconèixer
Tu, que reflexes una ferida mal cicatritzada
Tu, que deformes la meva realitat
Tu, que intentes difuminar uns ulls encara inquiets
Tu, que dibuixes tots els meus dubtes, febleses i pors...
Però he descobert que no ets res més que un món paral·lel, una altra dimensió
Ja no em fa por encarar-me a tu; sé que sóc capaç d'enfrontar-me a tu fit a fit i sortir-ne vencedora.
Fa massa temps que per mi vas deixar de ser màgic
9 comentaris:
De segur que trobaras magia de nou..
semblen els primers passos cap a la salvació, realment...
Si ho has descobert finalment, ja és un pas. I si tens la força d'encarar-ho, encara ets més a prop. Ànims Somiant, que tot passa en aquesta vida, i se't troba a faltar per aquí.
Reflexar-nos tant en un mirall que creiem màgic a vegades és perillós.
Doncs lluny... lluny...
Tot anirà tornant al seu lloc. Un petonàs.
A partir d'ara tot anirà bé.
quan la màgia se'n va... se'n va tot, i val més que marxem nosaltres! cuidaat
Les persones només marxen si tu ho vols. Ara bé, la màgia sempre torna, ho vulguis o no ;) així que no pateixis! i viu de nou!
petó!!
Publica un comentari