Cansada de caminar i no anar enlloc
Cansada d'amagar la cara rere un somriure forçat
Cansada de no saber lluitar sola i retindre'l al meu costat
Cansada de marejar-me cada cop que aixeco el cap
Cansada de no poder dir el què sento per tu
Cansada d'amagar una mirada que t'ho diria tot
Cansada de buscar respostes i no trobar-les
Cansada d'equivocar-me una vegada i un altra
Cansada de tot, però amb ganes de tornar a avançar, de tornar a somriure, de tornar a volar, de tornar a estimar, de tornar a sentir, de tornar a cridar i de tornar-me a equivocar.
12 comentaris:
Diu una canço: Una piedra en el camino me enseño que mi destino era rodar i rodar despues un arriero me dijo que lo importante era saber llegar no llegar primero.
I què tal fer un pas endavant? Tan greu és exposar els teus sentiments? No m'hi vull ficar perquè cadascú es coneix la situació, però si de veritat vols que el que escrius al final es compleixi, potser et caldrà fer front a alguna de les situacions que exposes primer.
Sempre costa tornar a avançar, a somriure, a volar... Però amb ganes és més fàcil aconseguir-ho. Sort.
dos i tres i quatre...
som així de burres les persones.
Hi ha coses que cansen i cansen molt, però s'han de fer poc a poc :) ànims
el problema és quan s'ensopega tres cops amb la mateixa pedra..
però si, DE TOT S'APREN una cosa o altra! un petonet.
jo vaig ensopegar amb la mateixa pedra i la mateixa pedra em va fer el mateix mal que el primer cop.
Força
Molt bé per aquest paràgraf final!! Molts, molts ànims, bonica. Segur que tornaràs a fer tot això que dius i començaràs de nou. Un petó ben gran.
Que aquestes ganes t'empenyin a seguir avançant, doncs. Que el cansament no t'aturi i segur que tornaràs a sentir de nou. B7s
Temps al temps.
He tornat i m'agrada veure que tu també
Una besada
Striper, en aquests moments en arribar em conformo, encara que sigui l'última :)
Xexu, sé que és difícil d'entendre, però ara mateix no puc moure fitxa. Espero que la meva situació millori i la normalitat em dongui força per avançar.
Paseante, molte gràcies ;)
Bimbonicilla, espero que quan em torni a aixecar, sigui prou conscient del què costa i no tornar a caure. Però no se sap mai...
Cesc, moltíssimes gràcies :)
Martha, tres vegades potser ja seria massa dur per mi. A veure si aquest cop n'aprenc... :)
Peperines, la meva pedra fa més mal la segona vegada. Però amb pacienci i ena canya segur que passarà ;)
Fada, crec que sort en tinc dels ànims. Al menys em llevo cada matí pensant que avui serà un bon dia i que hauré avançat un pas més
Vafalungo, a veure si és veritat que aviat estic com nova. De ganes no me'n falten :)
El tacte de les paraules, a mi tb m'agrada que tornis a estar pel cove :) Però tinc un problema... No puc accedir al teu blog. Què he de fer?
dos, i tres i quatre cops.. amb la mateixa pedra o pedres similars. a qui no li ha passat?? pero sempres es tira endavant,. sempre
m´agrada el teu blog. molt intim i personal
Publica un comentari