Avui fa un any que vaig obrir el
cove; aquest racó ha sigut un refugi en els moments difícils, un trampolí en èpoques d'alegria, una porta màgica on he intentat traduir els sentiments en paraules...
Mai hauria cregut que els meus escrits podien interessar a algú; que faria amics tan diversos i que aquests em dibuixarien un somriure quan jo no fos capaç de fer-ho.
Avui toca bufar la espelma, però no sóc jo qui ho ha de fer...
Que bufi:
La
Nimue, per ser la primera en aterrar al
cove, per la màgia que desprèn al seu blog, tot i que ara estigui segrestada.
La
Namaga, que amb un sol traç diu molt més que amb paraules
El que mai et vaig dir, que ara ha de cuidar d'ella i de la petita Muna
El
Somia trufes, que fa molt que ha deixat d'escriure però tot i així encara espio dins el seu món per veure si ha tornat
La
Lluna, capaç d'humitejar els ulls de qualsevol amb les seves paraules
El
Tom, el guardià de ramats; a veure si es decideix a tornar a delectar-nos amb els seus posts.
La
Petita criatura, que des de
Rússia ens envia retalls del seu món i és única amb la camera als dits
La
Teresa, de Paraules i mots, que em fa aturar davant els més petits detalls de la vida
El
Paseante, sempre tan gentil, capaç de dirigir un equip de futbol, que em guia per camins que ell inventa
El
Cesc, que té una sensibilitat extrema; que sempre té una paraula amable...
El
Xexu, fan incondicional d'Antònia Font, per fer-me sentir sempre còmoda dins el món blogaire
El
Skorbuto, per la seva facilitat d'endinsar-me dins les seves històries
El
Vafalungo, que tan aviat em fa jugar entre els núvols com submergir-me en un univers de màgia i il•lusió
L'
Striper, constant a l'hora de publicar, participatiu com el que més, i nou guia virtual d'una ciutat tan bonica com Manresa
El
Peperines, que l'admiro per haver sabut trobar el camí de sortida, que de tant en tant es recorda de nosaltres i es deixa veure dins el
cove L'
Eli, alegre, aventurera, que sempre té alguna bona pensada a l'hora d'escriure
La
Bimbonocilla, que tot i haver passat per mals moments sempre ha sabut transmetre optimisme
La
Pluguim constant, per fer-me reflexionar en més d'una ocasió
La
Fada, tan dolça, tan especial; capaç de fer pocions màgiques del no res i de fer-me sentir nena amb els contes que narra
La
Youwinterwish, per posar el seu granet de música a tot el què ens explica
La
Stel, de Lluna plena, que amb frases simples diu grans veritats
El
Buk, que fa uns haikus que m'encanten
El tacte de les paraules, que tot i haver-se acomiadat de nosaltres, acarona els sentiment com ningú ho sap fer
L'entranyable
Shadow, per tots els pensament que vam compartir
La
Martha, que m'aporta una dosis de vitalitat
La
Yuna, que sembla que tot li comença a rutllar, que té una manera bonica de veure la vida
La
Siberieee , que fa molt que no ens explica res...
L'
Aprenenta, per la diversitat de temes que tracta, perquè m'ha ensenyat que cadascú ha d'aprendre a espantar els seus fantasmes
La
Novesflors, que té una bonica manera d'explicar les coses
La
Frannia, per fer-me pensar i reflexionar, per que m'encanta la manera que té de despullar els sentiments
La
Daina, per ser capaç de dir molt en poques paraules
El
Txarli, que fa poquet que ens coneixen, que té un esperit reivindicatiu molt sa, que no calla allò que pensa
L'
Anna, que és nova dins el món blogaire
L'
Òscar, que sempre em fa somriure
L'
Anton de rebaixes, la
Gemma, el
Mq, l'
Aina, la
Maria Jesús, ... , tothom que ha passat alguna vegada per cove
I tots aquells que hi entreu de puntetes, sense fer soroll, sense deixar rastre
Gràcies a tots els que feu
La lluna en un cove, de tot cor!
